Guia did脿ctica

Aquesta guia did脿ctica pret茅n apropar la Teledetecci贸 a un p煤blic no especialitzat i oferir un material de suport als docents, estudiants i investigadors. L鈥檕bjectiu d鈥檃quest recurs did脿ctic 茅s que les persones que l鈥檜tilitzin puguin treballar amb imatges de sat猫l路lit per identificar els efectes dels canvis territorials i entendre els fen貌mens que afecten a la crisi clim脿tica.

Convertiu-vos en exploradors i observeu la Terra des de l鈥檈spai.

La guia consta de dues parts:

Manual d鈥櫭簊 d鈥橢O Browser

Guia explicativa sobre l鈥櫭簊 de l鈥檃plicaci贸 EO Browser de Sentinel hub per explorar i descarregar les imatges de sat猫l路lit del programa Copernicus.

Proposta educativa

Consisteix en una activitat pr脿ctica pautada en qu猫 s鈥檈xplica, pas a pas, com efectuar combinacions de bandes i descarregar les imatges de sat猫l路lit a trav茅s de casos pr脿ctics.

Manual d鈥櫭簊 d鈥橢O Browser

L鈥橢O Browser ens permet processar imatges procedents dels sat猫l路lits de manera f脿cil, 脿gil i divertida.
Descobreix com fer-ho!

Reprodueix v铆deo

Fen貌mens naturals i processos antr貌pics amb EO Browser

Els fen貌mens naturals i els processos antr貌pics que tenen lloc sobre la superf铆cie de la Terra es poden estudiar gr脿cies a la teledetecci贸, que 茅s la ci猫ncia que estudia la superf铆cie terrestre sense estar-ne en contacte. Els sensors que s鈥檜tilitzen per a detectar un fenomen o un altre, aix铆 com les combinacions de bandes i els 铆ndex concrets s贸n diferents segons si volem estudiar els incendis, les erupcions volc脿niques, les sequeres o el creixement urban铆stic.

Seguidament mostrem com detectar els diferents fen貌mens a partir d’imatges de sat猫l路lit de Sentinel 1 i 2 disponibles a EO Browser.

Incendis

Els incendis forestals s贸n una de les principals causes de desforestaci贸 dels boscos de selva i sabana tropicals. Els incendis forestals solen tenir lloc durant els mesos de m茅s calor, justament coincidint amb els moments en qu猫 les masses forestals estan seques. 脡s aleshores quan una petita guspira pot aixecar un gran foc que pot quedar fora de control si les masses forestals formen un continu i, m茅s encara, si les condicions atmosf猫riques (manca de pluges i pres猫ncia de vent) n鈥檃favoreixen la seva propagaci贸.

Els incendis forestals tenen un comportament semblant arreu, per貌 les seves causes i conseq眉猫ncies s贸n ben diferents segons la regi贸 del planeta.

Els incendis que tenen lloc als pa茂sos desenvolupats sovint es veuen agreujats per l鈥檃bandonament de camps de conreu que tradicionalment actuaven com a tallafocs. El creixement espontani de vegetaci贸 als camps abandonats ha estat el responsable de l鈥檌ncrement de la massa forestal que, en l鈥檃ctualitat, forma un bosc continu sobre el territori.

En canvi, els incendis dels pa茂sos en vies de desenvolupament generalment solen ser intencionats amb l鈥檕bjectiu de desforestar l鈥檈spai per a implementar-hi grans extensions de monocultius o espais de pastura.

Com detectar els incendis amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index incendi Combinaci贸 de bandes incendi combinaciones de bandes incendi combinaciones de bandes 2

Erupcions volc脿niques

Una erupci贸 volc脿nica 茅s una emissi贸 violenta a la superf铆cie terrestre de materials procedents de l’interior de la Terra. Aquest fenomen natural no obeeix a cap periodicitat en el temps, fet que les fa imprevisibles per complet. Les imatges de sat猫l路lit ens permeten observar l鈥檈voluci贸 de l鈥檈rupci贸, aix铆 com les seves conseq眉猫ncies en el territori. Els sat猫l路lits ens permeten quantificar la contaminaci贸 de l鈥檃ire expel路lit per l鈥檈xplosi贸, aix铆 com l鈥檃ven莽 de la colada de lava i els incendis forestals que se鈥檔 poden derivar.

Com detectar les erupcions volc脿niques amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index volcans Combinaci贸 de bandes volcans combinacio de bandes incendi combinaciones de bandes 2

Inundacions

Les inundacions s贸n una cat脿strofe natural que amena莽a alguns pobles i ciutats situats prop de les lleres o les desembocadures dels rius. L鈥檌ncrement en la freq眉猫ncia i la intensitat dels temporals, a causa del canvi clim脿tic, agreuja el problema que, a l鈥檕rigen, es remet al planejament urban铆stic vigent.

El creixement urban铆stic de les zones poblades s鈥檋a incrementat exponencialment les darreres d猫cades, quan l’ordenament del territori era lax o inexistent. Aix貌 ha implicat que bona part de l鈥檈structura urbana se situ茂 en la mateixa llera del riu, amb per铆odes de retorn de 50, 100 o 500 anys.

Com detectar les inundacions amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index inundacions

Tala de boscos

La desforestaci贸 per mitj脿 de la tala massiva de boscos per a l鈥檃profitament de la fusta o per a la implementaci贸 de grans extensions de monocultius o pastures per al bestiar s贸n una de les causes principals de p猫rdua de biodiversitat. La desforestaci贸 redueix i fragmenta els h脿bitats, i tamb茅 amena莽a d鈥檈xtingir esp猫cies i comunitats locals vinculades a aquests h脿bitats o entorns.

Com detectar les tales de boscos amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index tala de boscos tala de boscos Combinaci贸 de bandes tala boscos

Sequeres / explotaci贸 dels recursos h铆drics

Una sequera 茅s un per铆ode de temps en qu猫 una zona experimenta precipitacions meteorol貌giques per sota de la seva mitjana clim脿tica. Les sequeres afecten greument la disponibilitat d鈥檃liments i, per tant, condicionen el comportament dels habitants de la zona, que, en molts casos, han d鈥檈migrar per cercar condicions de vida millors.

L’escassetat d鈥檃igua per causes naturals no 茅s l鈥櫭簄ic fenomen que amena莽a el benestar de plantes i animals. L鈥檌ncrement de la poblaci贸 mundial i els aven莽os tecnol貌gics al llarg de les darreres d猫cades han propiciat que molts rius, llacs, llacunes i, fins i tot, mars s鈥檃ssequin a causa de la mala gesti贸 de l鈥檃igua. L鈥檈xplotaci贸 dels recursos h铆drics de forma indiscriminada ha estat un element clau per als canvis paisatg铆stics, les migracions i els conflictes b猫l路lics.

Com detectar les sequeres amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index sequeres 1 index sequeres 2 Combinaci贸 de bandes combinaci贸 de babndes sequeres

Desgel

El desgel o desgla莽 茅s la fusi贸 de les neus i les glaceres a conseq眉猫ncia de l’augment de les temperatures. Cada primavera, quan les temperatures augmenten, la major part de la neu de les muntanyes es desf脿 i alimenta aix铆 l鈥檈scorrentia superficial, els aq眉铆fers i els mars. El canvi clim脿tic est脿 accelerant aquest desgla莽, ja que l鈥檃ugment global de les temperatures fa que durant els mesos m茅s freds s鈥檃cumuli menys neu de la que es desf脿 durant els mesos c脿lids.

Al llarg dels darrers anys s鈥檋an desfet gel i gla莽 que duien centenars d鈥檃nys acumulats als casquets polars o als cims de les muntanyes. Els cient铆fics asseguren que l鈥檈scalfament global ha desfet bona part de les glaceres i congestes de muntanya i ha redu茂t de manera irreversible l鈥檈xtensi贸 de les glaceres polars. No obstant aix貌, el ritme del desgel 茅s dif铆cil d鈥檕bservar amb les imatges provinents dels sat猫l路lits, ja que l鈥檃bund脿ncia de n煤vols a les zones de neu en dificulta l鈥檕bservaci贸. 脡s per aix貌, que els radars que duen incorporats alguns sat猫l路lits, com el Sentinel-1, permeten copsar amb precisi贸 el desgel dels pols i de les glaceres de muntanya.

Com detectar el desgel amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Index index desgel Combinaci贸 de bandes combinaci贸 de bandes desgel combinaci贸 de bandes desgel 2

Creixement urban铆stic

La poblaci贸 mundial ha crescut extraordin脿riament al llarg de les darreres d猫cades. De fet, la poblaci贸 del planeta gaireb茅 s鈥檋a duplicat en poc menys de cinquanta anys, passant d鈥檃proximadament 4.000 milions d鈥檋abitants el 1975 a tenir-ne uns 7.500 milions en l鈥檃ctualitat. L鈥檌ncrement de la poblaci贸 implica, necess脿riament, un augment d鈥檈quipaments i infraestructures que permetin satisfer les necessitats de la societat actual. Ens referim, principalment, a l鈥檃llotjament, a la producci贸 de b茅ns i serveis i a la mobilitat de persones i mercaderies.

Aix貌 implica, sense cap mena de dubte, la transformaci贸 del territori o, m茅s concretament, la urbanitzaci贸 del territori. Al capdavall, l鈥檋ome ha modificat des de temps remots l鈥檈ntorn on viu amb l鈥櫭簄ica intenci贸 d鈥檃dequar-lo a les seves necessitats i conveni猫ncies. 脡s natural, doncs, que actualment, amb la gran capacitat t猫cnica i tecnol貌gica existent, aquesta transformaci贸 de l鈥檈spai suposi un creixement urban铆stic a tots els nivells: creixement de ciutats, implementaci贸 de grans infraestructures i, fins i tot, aparici贸 de complexos urban铆stics enmig del mar. Deixeu que els sat猫l路lits us mostrin els ritmes vertiginosos de construcci贸 en tots els racons del planeta.

Com detectar el creixement urban铆stic amb l鈥橢O Browser i imatges de sat猫l路lit Sentinel?

Combinaci贸 de bandes combinaci贸 de bandes creixement urbanistic combinaci贸 de bandes creixement urbanistic 2

Proposta educativa

Observa la Terra a trav茅s d鈥檌matges de sat猫l路lit

A qui s’adre莽a:
Aquesta activitat s鈥檃dre莽a a estudiants de Ci猫ncies de la terra i Ci猫ncies socials de secund脿ria i batxillerat, tot i que el material es pot adaptar als diferents nivells de l鈥檃lumnat.

Nombre de participants:
De 20 a 30 estudiants. Els estudiants hauran de fer grups de cinc persones.

Tipus d鈥檃ctivitat:

Aprenentatge cooperatiu.

Objectius

01
Introduir l鈥檃lumnat en el camp de la teledetecci贸 i aprendre a identificar fen貌mens naturals reals.

02
Donar a con猫ixer el programa Copernicus i la disponibilitat de dades obertes d鈥檌matges de sat猫l路lit.

03
Identificar les causes i les conseq眉猫ncies dels fen貌mens naturals com inundacions, sequeres, desforestaci贸, etc.

Material

Aula amb ordinadors amb connexi贸 a Internet. Com a m铆nim un o dos ordinadors per grup.
EO Browser, disponible des de qualsevol navegador. Cal que l鈥檜suari es registri a la plataforma.
路 Material did脿ctic disponible al web Edusat.

Durada

La durada de l’activitat ser脿 d’un m脿xim de 5 hores. El temps es pot adaptar en funci贸 de la disponibilitat del grup i es divideix de la seg眉ent manera:
Bloc 1. Contextualitzaci贸 i idees pr猫vies (1 h).
Bloc 2. Investigaci贸 dels casos pr脿ctics (3 h).
Bloc 3. Presentaci贸 dels resultats (1 h).

Descripci贸 i passos a seguir

Bloc 1. Contextualitzaci贸 i idees pr猫vies

Contextualitzaci贸

El primer bloc t茅 un聽car脿cter m茅s te貌ric en qu猫 el docent explicar脿 els fonaments de la teledetecci贸 (els sat猫l路lits, els sensors, la radiaci贸 electromagn猫tica i la combinaci贸 de bandes) i com aquesta ci猫ncia pot ajudar a detectar els desastres naturals o accions antr貌piques derivades de la crisi clim脿tica.聽

L鈥檕bjectiu d鈥檃questa part 茅s que l鈥檃lumnat contextualitzi la tem脿tica del canvi ambiental global i entengui les bases de la teledetecci贸 d鈥檜na manera simple i amena.

Demostraci贸 de l’EO Browser

A m茅s, dins d鈥檃quest bloc, el docent far脿 una demostraci贸 de com utilitzar l鈥檃plicaci贸 EO Browser per buscar imatges de sat猫l路lit i efectuar combinacions de bandes.

Elecci贸 d’un cas d’estudi

Finalment, els alumnes hauran de fer grups de cinc persones i escollir quin fenomen o cas d’estudi volen investigar.

Es recomana que cada grup treballi una tem脿tica diferent i que el聽cas d鈥檈studi escollit sigui medi脿tic i hagi succe茂t recentment. Alguns exemples podrien ser els incendis d鈥橝ustr脿lia, la desforestaci贸 de l鈥橝mazones, el cicl贸 a Filipines, etc.

Per aquest primer bloc el docent disposa dels seg眉ents recursos:
Per practicar els continguts, els estudiants poden explorar els casos pr脿ctics:

Bloc 2. Investigaci贸 del cas d鈥檈studi

La segona part es basa en el treball en grups. L鈥檕bjectiu 茅s explorar quina informaci贸 ens proporcionen els sat猫l路lits sobre un episodi concret i identificar quins canvis s鈥檋an produ茂t abans i despr茅s del fenomen, com ha afectat a la zona, etc.

Els estudiants hauran de fer una cerca als mitjans de comunicaci贸 digitals i recopilar informaci贸 sobre el cas d鈥檈studi (dates exactes en qu猫 es va produir el fenomen, lloc, fotografies del succ茅s i tota aquella informaci贸 que pugui ser d’inter猫s per a la seva investigaci贸). Posteriorment, hauran d鈥explorar les imatges de sat猫l路lit sobre el fenomen elegit a trav茅s de l鈥檃plicaci贸 EO Browser i fer les combinacions de bandes corresponents per extreure鈥檔 un resultat.

Bloc 3. Presentaci贸 dels resultats

Finalment, cada grup haur脿 de fer una presentaci贸 del cas d鈥檈studi que hagi explorat i mostrar els resultats a la resta de grups. A la presentaci贸 cal que es comparteixin les imatges de sat猫l路lit i s鈥檈xpliqui per qu猫 s鈥檋an utilitzat unes combinacions de banda i no unes altres.

Orientacions pel docent

Es recomana que els estudiants explorin fen貌mens propers a la seva 脿rea geogr脿fica o que hagin tingut un impacte medi脿tic i, per tant, que sigui f脿cil trobar-ne informaci贸.

T鈥檃nimem a explorar aquest recurs did脿ctic pel teu compte i investigar nous casos d鈥檈studi. Comparteix els teus resultats a trav茅s de les xarxes socials amb el hashtag #edusat.

Ens interessa seguir millorant Edusat. Si has trobat a faltar alguna cosa o tens propostes de millora, comparteix-ho amb nosaltres.

Altres dades d鈥檌nter茅s

Descarrega鈥檛 les infografies