Menu
Pirineus, Espanya
DATES: 2015-2020 | SATÈL·LIT: SENTINEL 2 | CATEGORIA: RETROCÉS DE LES GLACERES
Situat a l’extrem nord del massís de la Maladeta i amb una alçària de poc més de 3.400 metres, el pic de l’Aneto és la muntanya més alta dels Pirineus. Aquesta gran cadena muntanyosa alberga diverses glaceres, entre les quals destaca la glacera de l’Aneto, la més extensa i amb més gruix de totes. Aquesta massa de gel, situada a la cara nord del pic, ocupa una extensió de 90 ha de superfície i compta amb gruixos de fins a 50 metres en les zones més denses. Malgrat que aquestes xifres denoten gran quantitat de gel, aquest indret testimonia el retrocés de les glaceres a les muntanyes.
L’escalfament global de la Terra durant les darreres dècades ha fet augmentar la temperatura mitjana del planeta i, any rere any, les masses de gel permanents han anat perdent gruix i superfície. Segons l’observador glaciòleg Jordi Camins, els darrers trenta anys s’han extingit més del 40% de les glaceres del Pirineu , i assegura que la glacera de l’Aneto ha reduït gairebé un 80% la seva extensió des del 1850. Durant les darreres dècades, el retrocés del glaciar ha fragmentat la massa de gel en dos lòbuls, l’oriental i l’occidental.
L’alta muntanya és un dels indrets més inhòspits del planeta. El difícil accés i les condicions climàtiques adverses durant la major part de l’any fan que la monitorització de les glaceres per mitjà del treball de camp sigui una tasca àrdua i només apta per als més experts.
Les imatges de satèl·lit ajuden a fer el seguiment de les glaceres d’alta muntanya, ja que en permeten mesurar l’extensió de manera molt acurada sense necessitat de visitar l’espai.
Massís de Maladeta el 3 d’agost de 2020. A l’esquerra, combinació de bandes en color natural (4-3-2) i a la dreta, combinació de bandes en fals color (12-3-2). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.
Les imatges aèries no permeten diferenciar entre les masses de gel i els núvols, o entre les clapes de gel i les tarteres. Per això combinem les bandes 12-3-2, que ressalten les masses de gel amb un color blau turquesa i les diferencien de la resta del terreny, que agafa tons marronosos.
Aquesta combinació de bandes ens permet fins i tot localitzar les petites congestes que a l’estiu no arriben a desfer-se.
Massís de Maladeta el 25 d’agost de 2020. A l’esquerra, combinació de bandes en color natural (4-3-2) i a la dreta, combinació de bandes en fals color (12-3-2). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.
El Servei de SIG i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona forma part de la Copernicus Academy una xarxa d’universitats, centres d’investigació i organitzacions amb l’objectiu d’intercanviar coneixements i experiències sobre el programa Copernicus d’observació de la Terra.
Un projecte de:
Amb el suport de:
CC BY-NC-ND | Imatges de satèl·lit: CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser | Avís legal i protecció de dades