Incendis de l’Amazònia

Amèrica del Sud

DATES: AGOST-SETEMBRE DEL 2019  |  SATÈL·LIT: SENTINEL 2  |  CATEGORIA: INCENDIS
Els focs que van tenir lloc simultàniament en multitud de punts de la selva amazònica durant els mesos d’agost i setembre del 2019 van estar al punt de mira de tot el planeta durant setmanes. L’augment de les temperatures a escala planetària afavoreix la proliferació dels incendis, però la principal amenaça en aquest cas és la crema de boscos intencionada. Les polítiques del president brasiler Jair Bolsonaro han estat criticades arreu del món, ja que promouen la plantació de grans extensions de monocultius a costa de calcinar centenars de milers d’hectàrees de selva i sabana tropicals, entre les quals es troba la selva amazònica.

La situació provocada per la COVID-19 ha fixat el focus mediàtic en altres punts d’atenció, però el cert és que, segons dades de l’Institut d’Investigacions Espacials (INPE) del Brasil, durant l’estiu del 2020 es van desforestar més d’un milió d’hectàrees a la selva amazònica.

A simple vista no es pot diferenciar l’extensió cremada, i és per això que necessitem la combinació de bandes i l’aplicació d’alguns algoritmes entre bandes que ressalten certs aspectes del territori com la vegetació, la humitat o el foc. Aquesta tasca és la que duu a terme l’INPE, que mitjançant les imatges de satèl·lit quantifica la desforestació a bona part de la selva tropical de l’Amèrica del Sud i qüestiona amb dades empíriques les fonts oficials.

Algunes combinacions de bandes permeten distingir clarament l’extensió cremada de la resta, mentre que d’altres permeten, fins i tot, detectar l’avenç de la llengua del foc. A continuació es mostren alguns exemples on es visualitza clarament les àrees cremades de la selva:

Els incendis forestals de la selva i la sabana tropicals es van propagar simultàniament en diversos punts i van ser pràcticament imparables per mitjans humans. Ni els avions, ni els equips de bombers en podien frenar la propagació. Durant els mesos d’estiu del 2020 la situació, lluny de millorar, va assolir la xifra rècord de desforestació des del 2008.

A l’esquerra, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. Combinació de bandes en color natural (4-3-2). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

A la dreta, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. NDVI o Normalized Difference Vegetation Index. CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

L’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) combina les bandes relatives a la llum de color vermell i l’infraroig proper que, en el cas del satèl·lit Sentinel-2, són les bandes 4 i 8, respectivament. Quan la vegetació és vigorosa reflecteix molta radiació solar en l’infraroig proper i molt poca en el vermell. En canvi, quan la vegetació està malalta succeeix el contrari. L’NDVI es calcula amb la fórmula següent: (B8-B4) / (B8+B4)

D’aquesta manera s’obté un índex amb valors que oscil·len entre -1 i +1, on els valors negatius corresponen a masses d’aigua i cobertes artificials (tons marronosos); els valors entre 0 i 0,3 serien sòls nus (tonalitats de verd més clar); i els valors superiors corresponen a cobertes vegetals, sent els valors més propers a 1 els que indiquen una vegetació més vigorosa (representats en verd més fosc)

A l’esquerra, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. Combinació de bandes en color natural (4-3-2). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

A la dreta, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. Combinació de bandes en falso color (12-11-4). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

Per detectar les flames o la llengua d’avançament del foc recorrem a les ones encarregades de captar la temperatura, els raigs infrarojos. La combinació de bandes dels raigs infrarojos de longitud d’ona curta (SWIR o short-wave infrared), o el que és el mateix, les bandes 12 i 11, amb la llum vermella (banda 4), ens proporcionen unes imatges que permeten identificar la presència del foc en el precís instant en què es va capturar la imatge.

A l’esquerra, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. Combinació de bandes en color natural (4-3-2). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

A la dreta, incendi a l’Amazònia brasilera (al nord de l’Estat de Goiás) el 15 de setembre de 2019. Combinació de bandes en fals color (12-8-4). CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.

En canvi, si a més de la llengua del foc volem identificar les zones cremades en una sola imatge podem combinar els raigs infrarojos de longitud d’ona curta (banda 12), que identifiquen el foc, amb l’infraroig proper (NIR o near infrared, banda 8) i la llum vermella (banda 4), que identifiquen la vegetació.

Explora aquesta història a través d'EO Browser.

Edusat explora aquests fenòmens des de l’espai i posa a l’abast una guia didàctica per entendre els efectes del canvi ambiental global a l’aula.