Menu
Antàrtida
DATES: SETEMBRE DEL 2019 – GENER DEL 2020 | SATÈL·LIT: SENTINEL 1 | CATEGORIA: RETROCÉS DE LES GLACERES
L’Antàrtida és un continent situat a l’hemisferi sud del globus terraqüi, que té tota la superfície terrestre coberta de neu i gel. Les glaceres arriben fins al mar i avancen com una llengua de gel oceà endins. De tant en tant, el front de les glaceres es desfà per la part inferior, la que toca al mar, i bona part de la llengua de gel queda suspesa fins que col·lapsa i es desprèn, originant així els icebergs. Aquest fenomen està desvinculat del canvi climàtic i succeeix de forma cíclica i natural com a part del cicle de vida de les glaceres. A la zona d’Amery aquest procés es produeix cada seixanta o setanta anys i recentment hem assistit al darrer dels episodis.
A finals de setembre del 2019, un iceberg d’uns 1.600 quilòmetres quadrats es va desprendre de la barrera de gel d’Amery, una plataforma de gel que es recolza sobre l’oceà Antàrtic i que avança mar endins. La darrera vegada que aquest procés va tenir lloc va ser el 1963, i des d’aleshores els científics esperaven expectants el següent esdeveniment. Aquesta vegada, l’immens iceberg ha ocupat una superfície equivalent a la ciutat de Londres i se n’ha pogut monitorar el trajecte gràcies als satèl·lits que orbiten la Terra.
Plataforma de gel d’Amery i iceberg D28 el 13 de setembre (esquerra) i 24 de novembre (dreta) de 2020. CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser.
Aquesta animació s’ha obtingut gràcies a les imatges del Sentinel-1, un satèl·lit que orbita la Terra i que disposa d’un radar que emet microones i calcula el valor que cada objecte reflecteix per aquest tipus d’ones. Quan parlem de radar, ens situaríem dins la categoria de sensors actius i, per tant, que poden obtenir informació de manera regular, independentment de les condicions atmosfèriques. El Sentinel-1 és, doncs, l’instrument ideal per monitorar els pols o les muntanyes, que són les zones on es localitzen les glaceres del planeta, però on abunden també les borrasques amb núvols densos que en dificulten l’observació amb sensors passius.
El Servei de SIG i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona forma part de la Copernicus Academy una xarxa d’universitats, centres d’investigació i organitzacions amb l’objectiu d’intercanviar coneixements i experiències sobre el programa Copernicus d’observació de la Terra.
Un projecte de:
Amb el suport de:
CC BY-NC-ND | Imatges de satèl·lit: CC BY 4.0 Sentinel Hub EO Browser | Avís legal i protecció de dades